dimecres, 19 de novembre del 2014

Un parèntesi

INVESTIGACIÓ-ACCIÓ-REFLEXIÓ[1]

Als inicis de l'elaboració d'aquest diàri va ser més aviat feixuc, tot i les bones intencions sols cal inferir a la periodicitat de les publicacions. A dia d'avui, aquest registre m'ha permes reflexionar sobre el procés de les meves pràctiques, de tal manera que els inicis d'aquestes disten molt de la realitat un mes i poc més tard.  

Els inicis sempre són marcats per una vessant més teòrica que cal introduir a la part pràctica de la intervenció, però mica en mica la darrera part va modulant el ventall de teoria que t'interessa aplicar a la teva intervenció. Per exemple, passes d'un registre d'auto avaluació a un altre de comprensió lectora, d'unes activitats més signficatives a unes altres més inclosives, d'intervenir en tot el procés de disseny i execució a sols en l'execució en una certa matèria, com en el cas de projectes.

Unes entrades enrere en aquest mateix blog, emmarcava una entrada amb: entre dos aigües, crec que no són ni dos ni tres ni quatre, sinó que aquestes van canviant a mesura que la teva intervenció va avançant.

La pròpia interactivitat en un centre es veu influïda pels diferents nivells d'anàlisi. Al llarg de la carrera hem vist com, a grans trets, trobem un nivell macro, realitat del context on s'ubica el centre ja explicada al inici del blog; un nivell meso la realitat del centre; i micro la realitat de l'aula. En l'analisi de la pròpia activitat de l'aula veus com els tres nivells de concreció estan estretament relacionats.
A nivell de centre pots observar la diversitats de sistemes, de relacions de poder, de nivells d'execució del currículum, de grups d'alumnes diferents, etc. Afegeixo que aquest factors -entre d'altres- modulen la pròpia intervenció, per tant cal tenir-los presents per a les explicacions de l'aprenentatge i la seva millora ja que permeten optar per una visió d'investigació-acció que porta a aproximar la teoria amb la pràctica, permetent-nos adquirir una visió més objectiva i aprozimant-nos a la realitat.
M'aventuro a afirmar que si podem oferir una visió més realista i objectiva dels fets podrem oferir intervencions més ajustades a la realitat dels alumnes i del centre.

[1] Inspirat en  les reflexions de Mel Ainscow sobre la investigació col·laborativa:
Ainscow, M. (2008). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas i experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: narcea.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada