dijous, 30 d’octubre del 2014

Setmana IV - Redireccionant











SETMANA DEL 3 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment


matemàtiques no es dissenyen activitats per aquesta setmana, ja que encara queda pendent realitzar activitats anteriors. També, cal esmentar que els continguts que estic treballant en la línea d'un aprenentatge significatiu i útil representen una modificació dràstica del curricículum[1], no van acord amb els continguts que treballen la resta del grup classe, per aquest motiu d'ara en endevant es disenyarant activitats més inespecífiques per tal d'adaptar els continguts del curriculum ordinari als alumnes amb PI. Aquest canvi de visió té cabuda en les consideracions que em va traslladar la meva tutora de centre, ja que quan finalitzi les pràctiques l'objectiu és deixar un recull d'activitats que segueixin la línea general de l'aula per tal que el mateix professorat pugui atendre a tots els alumnes. Des del punt de vista de l'adaptació curricular, es tracta d'una adaptació menys significativa però més realista perquè té en compte els recursos del centre; caracteritzat per la superpoblació a l'aula i la manca de suport per totes les aules. Aquest canvi es rellevant sobretot a l'assignatura de matemàtiques.

Com vaig esmentar la setmana anterior la lectura dels fascicles és força difícil degut a que no porten el material. Ja que no es va poder realitzar al lectura, en aquesta setmana aprofitarem per dedicar una activitat només a realitzar comprensió lectora dels fascicles 3 i 4.

activitat 4 de català - comprensió lectora

A mesura del que sigui possible, intentaré avaluar els alumnes o a una part d'ells en relació a la comprensió lectora. Per tal de poder assolir una observació sistemàtica he escollit un instrument sols amb aquesta finalitat[2]:

Pauta d’observació de la comprensió lectora

Full de registre del alumne/a:

Grup:                               Curs:                           Data:                            Àrea:

Mestre/a, professor/a, psicopedagog/a:

Indicadors d’observació
No
A vegades
Observacions
Fa una lectura atenta (situació de lectura silenciosa).





Reconeix el significat de les paraules del text i/o compren el vocabulari pel context.





Mostra una bona automatització de la lectura per llegir qualsevol tipus de text.





Estableix propòsit lector.






Anticipa, aplica els seus coneixements previs, relació de fets i conceptes.





Utilitza mecanismes de control sobre la comprensió de la lectura (rellegeix, pregunta, fa una pausa, demana ajuda, etc.)




Interpreta els enunciats comunicatius de les diferents activitats d’aprenentatge dels llibres de text, segueix les instruccions.




Sintetitza la informació principal: posa un títol, reconeix la idea principal, capta el sentit general d’un text, etc.




Realitza deduccions: extreu conclusions, formula hipòtesis, etc.





Organitza, classifica i localitza dades en una lectura.





Opina sobre la lectura.








[1] Les idees en aquí treballes les podem trobar al llibre:
González, D. (2002). La dificultades de aprendizaje en la aula. pp. 25-41. Barcelona: Edebé.
[2]El registre es extret de:
Gispert, D; Ribas, L. (2010). Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes. p. 151. Barcelona: GRAÓ.

Setmana III - poc a poc

SETMANA DEL 27 D'OCTUBRE

Fase d'execució i avaluació


Assistència general: de 18 en falten 5 en una hora.


Durant l'execució de les activitats m'he trobat amb diversos factors:

Les activitat de matemàtiques són massa complexes per poder-les generalitzar a tots els enunciats, per tant no s'han pogut realitzar en la seva totalitat. Per aquest motiu, la setmana vinent seguirem treballant aquestes activitats. Una hora més també m'ajudarà a poder observar si és necessari plantejar operacions més bàsiques o anunciats més senzills, tot i que els he intentat simplificar i seqüenciar per tal que no generes dificultat ni frustració. 

A les classes de català, molts alumnes no porten els fascicles fet que porta a  no poder donar un sentit global a les activitats i seguir el fil. 

L'alumne M. segueix sense voler venir. Es consensua que cal que aprengui a acceptar les pròpies limitacions i es deixi adaptar l'ensenyament per a la seva millora tant conductual com cognitiva, social..

L'alumne G, no ve a l'escola com a mínim durant les meves hores.

Projectes

Durant la sessió els alumnes han acabat el treball del dia anterior i exposat davant la resta de la classe. El grup és de 5 alumnes, els quals l'alumne P. durant l'hora normalitzada de català apren català a l'aula d'acollida. 
Es pot observar com les dificultats en relació a la llengua afecten al procés de col·laboració; la dificultat recau en el propi procés d'aquest alumne a l'hora d'exposar ja que la lectura no és fluïda i es feixuc interioritzar allò treballat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta dificultat no afecta gaire a la comunicació en el grup, ja que verbalment tot i que no sigui correcte es pot comunicar amb efectivitat.
Es fan paleses dues realitat: cal suport en l'acompanyament per l'elaboració del projecte, i en la preparació dels conceptes treballats per la seva posterior exposició.


Setmana III - Entre aigües





SETMANA DEL 27 D'OCTUBRE

Fase de disseny i seguiment

L'últim dia vaig poder observar que a nivell d'expressió escrita hi ha força a treballar. Gràcies als escrits es fa pales que més enllà de les faltes, la utilització de determinants sovint minva, per aquest motiu aquesta setmana he preparat una activitat relacionada amb la gramàtica on inclou un petit repàs per poder treballar els aspectes gramaticals.

Activitat 3 català, gramàtica


Pel que fa a les matemàtiques, l'últim dia ens vam quedar amb els  % , les regles de tres, ... En aquí continuem repassant conceptes similars però amb anunciats diferents per poder avaluar si realment saben quan utilitzar cada cosa. Hi afegeixo també la complexitat o confusió de les mesures, ja us explicaré.

activitat 3 matemàtiques, càlcul, %, àrea


* Les activitats no estan pensades perquè tots els alumnes les puguin realitzar totes sinó perquè aquells que no poden realitzar-les totes se centrin en les operacions més senzilles de multiplicar, sumar, restar i dividir, i els que tinguin aquests conceptes previs ja interioritzats puguin avançar cap a d'altres superiors com el percentatge i la regla de tres. De la mateixa manera passa amb català, no tots els alumnes han de trobar els adjectius, sinó que aquells que ja saben quines paraules són noms puguin seguir treballant altres aspectes gramaticals més complexos.

Projectes

D'altra banda, aquesta setmana començo intervenint dues hores en un petit grup de PI l'assignatura de Projectes, el grup és 2on A on també intervinc a Català i Matemàtiques, per tant els alumnes com jo ja tenim un contacte previ.
La metodologia és col·laborativa, mitjançant unes directrius en format interactiu poden crear el seu propi projecte. Es treballa un tema en concret i s'exposa davant la resta d'alumnes en cada sessió. Pel que fa  a la programació ja està planifica però cal un cop de mà en l'acompanyament per realitzar les tasques.
A partir de la setmana vinent la meva intervenció serà de quatre hores.

Setmana II- I ara què?

SETMANA 20 D'OCTUBRE

Fase d'execució i avaluació sumativa

La construcció d'aquest espai pren sentit en poder realitzar reflexions sobre la pròpia pràctica educativa, per aquest motiu en les fases d'execució el meu objectiu no es detallar grup per grup com ha anat la hora d'intervenció sinó comentar els fets rellevants. És a partir d'aquests fets i seguit d'un procés de reflexió i avaluació on els dissenys de les activitats van variant. 

*Un apunt en aquest blog l'únic nom real és el meu, la resta ni tant sols les inicials s'aproximen a la identitat vertadera.

Assistència general: de 18 (entre els tres grups) en falten 4 en una hora.

Els fets més rellevants durant el primer contacte són quatre:

L'alumne G. (mates, 2 hores setmanals), ja conegut de l'any passat no sols per les pràctiques a l'institut sinó també per la seva vida al nucli antic de la ciutat on hi tinc vinculació mitjançant diferents iniciatives educatives o culturals. Durant el curs anterior va participar activament a les classes, a dia d'avui realitza molt d'absentisme i quan ve no vol participar, es nega a fer la feina o fins i tot a seure a prop del grup. Quan s'ha mostrat interès pel que li pugui passar i motivar-lo, el missatge que transmet és superficial i de no ajuda ni col·laboració ni participació. En aquestes circumstàncies la meva obligació és comunicar-ho a la meva  tutora, al fer-ho la realitat és que l'equip d'orientació està al corrent de possibles problemàtiques que pugui tenir a casa. Per ara, sols està en les meves mans vetllar perquè quan vingui pugui reeixir la seva xarxa escolar i l' interès per al seu aprenentatge.

L'alumne M. : no vol participar amb el grup de PI, fet que no deixa altra alternativa que anar-se'n a l'aula de guàrdia. Sembla que no és quelcom nou, sinó que no vol reconèixer que el nivell ordinari li és dificultós de seguir-lo i per aquest motiu bloqueja qualsevol oportunitat que se li dóna. 

El registre d'auto-avaluació: no serà útil sinó hi dedico més temps i interès per què puguin optimitzar el seu ús.

Al final de cada classe, sota consell de la meva tutora recullo les activitats, menys d'un alumne que ha de marxar a mitja classe amb la psicopedagoga que se'l emporta (activitat que no retorna). El fet de guardar jo les activitats ajuda a dues coses: que els alumnes sempre tinguin les activitats i agilitzar el procés de correcció i devolució per què puguin seguir millorant el seu aprenentatge. Tanmateix, un cop corregides i explicades les guardo jo mateixa ja que sinó la creació d'un dossier d'aprenentatge individual des de qual el professor de la matèria pugi avaluar perilla i és un risc que personalment penso que em costa poc evitar-lo. Val a dir, que és contrari al que podem entendre per potenciar l'autonomia, però l'experiència demostra que molts cops no estan capacitats per fer-se'n responsables durant un període de temps llarg, d'aquesta manera si els queda pendent alguna activitat se'l emporten a casa sinó el guardo jo. En relació trobem una dificultat afegida: els alumnes sí guarden els seus fascicles de la revista, cada dia en falten per poder-ne fer una lectura prèvia individual ja que no tots el porten, més aviat ben pocs. 

dimecres, 29 d’octubre del 2014

Setmana II- Inici de la collita pròpia

SETMANA 20 D'OCTUBRE

Fase de disseny i seguiment


Primerament, esmentar  el primer entrebanc: la decisió de no col·laboració d'una professora de català, en aquest punt seguiré endavant la meva proposta amb un grup menys. Tot i que aquesta nova realitat suposi menys hores de pràctiques crec vital respectar la voluntarietat de la col·laboració per tal que aquesta sigui real, i estic convençuda de que la decisió d' intervenir els alumnes amb PI amb la resta del grup sense cap suport és perquè aquesta es percep possible, perdent així el sentit del suport a l'aula. Tanmateix, es recorda la meva disponibilitat amb tot aquell que així ho desitgi en relació a l'atenció dels alumnes amb PI.

D'altra banda, començo la setmana amb les meves pròpies activitats, tant amb la matèria de català com la de matemàtiques. En totes dues la distribució dels alumnes amb previ acord amb els professors abans de la classe -s'inicia amb forma de quadrat/rectangle la disposició de les taules-  com a mesura per afavorir la interactivitat entre els membres del petit grup. En relació als objectius de les activitats se sostenen en donar un suport adaptat a la ZDP dels alumnes, per aquesta raó es plantegen un conjunt d'activitats força nombroses, així es pretén donar resposta tant els alumnes que segueixen un ritme més accelerat com els que segueixen un ritme menys accelerat, oferint l'oportunitat de marcar el propi ritme.

De la mateixa manera que anteriorment es parla dels objectius que persegueixen el disseny de les activitats cal inferir al sentit de la intervenció com a suport a l'aula ordinària: la figura de la psicopedagoga és un element de suport per als alumnes amb PI perquè facilita les eines per identificar el ritme de treball més òptim alhora que motiva perquè aquest progressi en contínuament en el temps.

Seguidament exposo les activitats de cada matèria, totes són dissenyades en relació als fascicles de la revista "La colla dels set" de l'equip d'orientació de psicopedagogia des dels quals treballen els alumnes amb PI. Es tracta de relacionar la història marc amb els continguts que es volen treballar. Tanmateix, en matemàtiques he optat perquè a diferència dels altres puguin utilitzar calculadora per tal d'atorgar significativitat a l'aprenentatge: més enllà de saber dividir o multiplicar mentalment es treballa per saber quan s'ha de dividir, multiplicar, sumar, restar, etc.
La importància de contextualitzar l'aprenentatge dels continguts matemàtics en activitats autèntiques i significatives per als alumnes, i també de promoure la participació dels alumnes en situacions genuïnes de resolució de problemes matemàtics.
En un futur més aviat pròxim quan aquests alumnes hagin de treballar segur que disposaran d'una calculadora -si més no al mòbil- però no servirà de res poder realitzar les operacions sinó se sap quines cal realitzar per aconseguir l'objectiu.  Cal treballar en els processos mentals que han de guiar els resultats desitjats a assolir. També, en ambdues matèries s'intenta contextualitzar les activitats a fets quotidians alhora que s'enllacen amb la història marc de "La colla dels set".

En els següents enllaços podeu trobar les activitats treballades aquesta setmana.

Activitat número 2, matemàtiques.

Activitat número 2 català.



Bibliografia

Lago,J.R.; Onrubia, J.;, Pitarque, I. Bloc II. La pràctica psicopedagògica en el desenvolupament de projectes. Projectes i programes d'innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge en matemàtiques. p.217. Badia, A.; Mauri, T.; Moreneo, C.(Coord.).(2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. UOC: Barcelona.



dimarts, 21 d’octubre del 2014

PRIMERES IMPRESSIONS

SETMANA 13 D'OCTUBRE

Fase d'avaluació inicial

La primera setmana de pràctiques la meva intervenció recau en conèixer tant els professors col·laboradors com els alumnes amb PI susceptibles de la meva intervenció. 
En un inici comptava amb la col·laboració de quatre professors, però pel moment sols ho han sol·licitat tres, fet que  remet a quatre hores setmanals d'intervenció directa i entre una o dues de disseny d'activitats. Crec important respectar la voluntat de les professores a no voler un suport a l'aula ja que sinó la col·laboració mai seria real. La meva intenció en aquí és poder desenvolupar una bona adaptació curricular perquè, de mica en mica, entre els canals formals com el claustre de professores i els canals no formals com el boca a boca als passadís de l'escola, vagi adquirint reconeixement tant el suport a l'aula com les activitats adaptades per a aquests alumnes i pugui arribar a esdevenir útil per un futur sense la meva presència. 
També es cert que el primer dia se'm va oferir de participar també en la matèria de projectes atenent als alumnes amb PI, intervenció que em sumaria de dos a quatre hores setmanals, la dificultat en aquí recau en els punts que hem acordat  amb la coordinadora pedagògica: caldria saber si totes les docents i la meva universitat estan d'acord, i el marge de creació d'activitats (autonomia curricular) que podria tenir.

Continuant amb les hores més pràctiques, presento el volum d'alumnes/hores setmanals:

Matemàtiques 2on A (2 hores setmanals): 7 alumnes.
Català 2on A (1 hora setmanal): 5 alumnes.
Català 2on C (1 hora setmanal): 6 alumnes.
Projectes 2on A (4 hores setmanals, a partir del 30 d'Octubre): 4-5 alumnes.

Bé, la primera presa de contacte ha servit per presentar-me als respectius professors de les aules i als alumnes. Per fer-ho he utilitzat les activitats ja dissenyades per la meva tutora de pràctiques, activitats que juntament amb operacions matemàtiques que he proposat, m'han servit per començar a conèixer el nivell de coneixements adquirits, i situar la ZDP per poder dissenyar les següent activitats. 
D'altra banda, he dissenyat una plantilla d'avaluació d'actitud i participació perquè els alumnes s'avaluïn i així puguin ser partícips del seu propi procés. Al finalitzar la classe cal que ho pintin en verd si ha estat perfecte, groc si ha estat bé i vermell si no s'ha assolit, posteriorment tenen la meva supervisió i si valoro que hi ha quelcom que no s'ha avaluat correctament se'ls fa la reflexió i se'ls anima a canviar-ho. És molt important actuar en coherència en aquest punt.
La taula a la que faig referència és la següent:


MATEMÀTIQUES/CATALÀ

NOM DE L’ALUMNE/A

CONCEPTES TREBALLATS
OCTUBRE
SETMANA 1
SETMANA 2
SETMANA 3
SETMANA 4

P*
PA*
CO*
T*
P
PA
CO
T
P
PA
CO
T
P
PA
CO
T























































































































P= Puntualitat
PA= Participació
CO= Conducta
T= Treball