Setmana II- I ara què?

SETMANA 20 D'OCTUBRE

Fase d'execució i avaluació sumativa

La construcció d'aquest espai pren sentit en poder realitzar reflexions sobre la pròpia pràctica educativa, per aquest motiu en les fases d'execució el meu objectiu no es detallar grup per grup com ha anat la hora d'intervenció sinó comentar els fets rellevants. És a partir d'aquests fets i seguit d'un procés de reflexió i avaluació on els dissenys de les activitats van variant. 

*Un apunt en aquest blog l'únic nom real és el meu, la resta ni tant sols les inicials s'aproximen a la identitat vertadera.

Assistència general: de 18 (entre els tres grups) en falten 4 en una hora.

Els fets més rellevants durant el primer contacte són quatre:

L'alumne G. (mates, 2 hores setmanals), ja conegut de l'any passat no sols per les pràctiques a l'institut sinó també per la seva vida al nucli antic de la ciutat on hi tinc vinculació mitjançant diferents iniciatives educatives o culturals. Durant el curs anterior va participar activament a les classes, a dia d'avui realitza molt d'absentisme i quan ve no vol participar, es nega a fer la feina o fins i tot a seure a prop del grup. Quan s'ha mostrat interès pel que li pugui passar i motivar-lo, el missatge que transmet és superficial i de no ajuda ni col·laboració ni participació. En aquestes circumstàncies la meva obligació és comunicar-ho a la meva  tutora, al fer-ho la realitat és que l'equip d'orientació està al corrent de possibles problemàtiques que pugui tenir a casa. Per ara, sols està en les meves mans vetllar perquè quan vingui pugui reeixir la seva xarxa escolar i l' interès per al seu aprenentatge.

L'alumne M. : no vol participar amb el grup de PI, fet que no deixa altra alternativa que anar-se'n a l'aula de guàrdia. Sembla que no és quelcom nou, sinó que no vol reconèixer que el nivell ordinari li és dificultós de seguir-lo i per aquest motiu bloqueja qualsevol oportunitat que se li dóna. 

El registre d'auto-avaluació: no serà útil sinó hi dedico més temps i interès per què puguin optimitzar el seu ús.

Al final de cada classe, sota consell de la meva tutora recullo les activitats, menys d'un alumne que ha de marxar a mitja classe amb la psicopedagoga que se'l emporta (activitat que no retorna). El fet de guardar jo les activitats ajuda a dues coses: que els alumnes sempre tinguin les activitats i agilitzar el procés de correcció i devolució per què puguin seguir millorant el seu aprenentatge. Tanmateix, un cop corregides i explicades les guardo jo mateixa ja que sinó la creació d'un dossier d'aprenentatge individual des de qual el professor de la matèria pugi avaluar perilla i és un risc que personalment penso que em costa poc evitar-lo. Val a dir, que és contrari al que podem entendre per potenciar l'autonomia, però l'experiència demostra que molts cops no estan capacitats per fer-se'n responsables durant un període de temps llarg, d'aquesta manera si els queda pendent alguna activitat se'l emporten a casa sinó el guardo jo. En relació trobem una dificultat afegida: els alumnes sí guarden els seus fascicles de la revista, cada dia en falten per poder-ne fer una lectura prèvia individual ja que no tots el porten, més aviat ben pocs.