EL NOSTRE PROJECTE

EL NOSTRE PROJECTE

Conclusions

" Solo tan alto como alcanzo puedo crecer,
solo tan lejos como exploro puedo llegar,
solo en la profundidad donde miro puedo ver,
solo en la medida en la que sueño puedo ser"
                                                    (Karen Ravin)

Començava aquest mateix blog amb una entrada titulada "El meu projecte" però al llarg de les pràctiques m'he adonat de que les pràctiques han donat lloc al nostre projecte. 

El meu projecte inicial s'ha anat modificant en funció de les observacions que he pogut anar fent al llarg del camí així com de les demandes explícites. Penso que és en l'esforç d'anar-nos posicionant en tot moment per conèixer en quin punt estan les alumnes i les professores per així anar modelant la intervenció que més s'adapti al context, ja sigui a l'aula, al centre o al barri.

És precisament aquesta mirada sistèmica i constructiva que permet tenir present en tot moment l'alumna com a principal agent d'aprenentatge. Al seu torn ens permet anar adaptant les estratègies d'ensenyament i aprenentatge a les necessitats dels alumnes, fet que  està constantment atents al procés que realitzen les alumnes. D'aquesta manera, al llarg de les practiques s'han anat modificant les activitats d'aprenentatge, variant el seu disseny per tal de fer front a les diferents necessitats que s'observen a l'aula i amb les alumnes.

Concloent les pràctiques m'han donat l'oportunitat de conèixer i d'elaborar un "saber ser" en la intervenció amb les alumnes, i un "saber fer" en el global de l'acció educativa. És a dir, sinó ens volem limitar a transmetre purament els sabers cognitius cal que adoptem una posició de saber ser que possibiliti a les alumnes conèixer un model adult adequat, tanmateix, el model té recursos i nocions suficients sobre els processos d'ensenyament i aprenentatge per oferir un recurs d'aprenentatge òptim. Val a dir, que en un inici de les pràctiques va ser una experiència dispersa i dubtosa, ja que van sorgir algunes pors per detectar el nivell d'aprenentatge de cada alumna, però amb una mica d'experiència les alumnes van manifestant que és allò que dominen i que no. 
D'altra banda, és un esforç constant poder anar relacionant la teoria amb la pràctica, però és sols amb la pràctica quan es fa palesa la importància d'una base teoria, sobretot pel que fa a la concepció de les alumnes i dels processos d'aprenentatge. 

Setmana VIII

SETMANA 1 DE DESEMBRE

Fase d'execució i avaluació sumativa

Assistència general: 8 alumnes de 16. 

Matemàtiques

Tot i la llibertat que oferia l'activitat plantejada alguns alumnes els costa molt participar en la resolució dels problemes per manca d'iniciativa i motivació. 

Català

Té molt d'èxit, tot i que es tarda força i pel següent dia queda pendent acabar de resoldre els diferents recorreguts. Tot i que el treball que requereix investigació, cerca d'informació i construcció de la mateixa és més significatiu també requereix més temps, aquest però si realment permet un aprenentatge real haurà estat ben invertit.

Setmana VIII- Construïm?

SETMANA 1 DE DESEMBRE

Fase de disseny i execució.

Aquesta setmana degut al pont de la immaculada concepció no hi ha classe ni dilluns ni dimarts, es viu com una setmana estranya, ja que les alumnes estan més disteses i les hores d'intervenció són menors.

Aprofitant que a matemàtiques sol hi ha una hora d'intervenció es planteja la sessió com un joc, on entre totes anem resolen els diferents problemes que plantejo, tots ells en relació a conceptes ja treballats, es fa molt amena i convida a prestar atenció.

A català sols puc intervenir amb el grup de dijous i aprofitant una activitat de la matèria de Noves Tecnologies i Tecnologies Educatives, amb el previ consentiment de la meva tutora i de la professora de català implicada inicio una activitat que tindrà una durada de 3 sessions (les tres restants). Aquesta consisteix en utilitzar l'entorn interactiu per elaborar el recorregut de casa a l'escola, "qui viu més la prop?". Durant la primera sessió se'ls explica l'activitat mitjançant el glosgter, creat per mi mateixa i se'ls demana que esbrini qui viu més a prop, registrant les distàncies amb temps i km.

Enunciat de l'activitat mitjançant glosgter.

Observem com les noves tecnologies i les tecnologies educatives ens permet crear estratègies d'aprenentatge menys dirigides, en que el propi alumnat ha de cerca i elaborar el propi procés d'aprenentatge, i en aquest cas d'una manera col·laboradora. Durant la primera sessió també se'ls ofereix una graella d'autoavaluació individual i grupal en relació a les actituds que permeten el treball en grup.

Recollim els fruits

SETMANA DEL 24 DE NOVEMBRE

Fase d'execució i avaluació sumativa

Els exàmens es duen a terme sense incident, a aquelles alumnes que no han vingut els hi deixo fer el següent dia de classe. Sols un dels alumnes deixa l'examen mig en blanc, l'alumne P, tot i motivar-lo la seva posició es totalment tancada i no permet deixar-se ajudar. L'examen ha estat plantejada com una activitat final, on si ha calgut també han tingut el meu suport, és significatiu que totes les alumnes amb predisposició i que han anat elaborant l'avaluació continua han aprovat.

L'avaluació dels grups ha estat força satisfactòria en termes generals. Aquelles alumnes que han tingut una constància a nivell de treball i actitudinal han aprovat sense excepció, no sols l'examen sinó l'avaluació continuada. En tots els grups l'avaluació que he proposat s'ha respectat, aquesta consta de:

40% Auto registre d'actituds

40% Dossier (recull d'activitats)

20% Activitat Final

Es fonamental que es respecti el ritme d'aprenentatge de totes les alumnes, en el cas que aqui m'ocupa com que totes elles tenen PI i han gaudit d'una adaptació curricular han pogut anar assolint els diferents aprenentatges, que en molts casos no han sigut els mateixos per a tot el petit grup de PI, ja que cadascuna s'identifica amb una ZDP propia, la qual ha de ser el punt de partida per a l'aprenentatge.

A les alumnes que han aprovat se les facilita, a aquelles que quasi han aprovat però els ha faltat assistir a classe per poder fer les activitats, i les faltes són injustificades, se les anima a tenir un xic més de constància, tot recordant que són totalment capaces d'aconseguir-ho sols cal que hi posin un xic més d'empenta. 

Setmana VII-Activitat Final!

SETMANA DEL 24 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment

Amb motiu de normalitzar la dinàmica d'aprenentatge dels alumnes de PI  a l'aula ordinària, els plantejo realitzar una activitat final (el pes de la nota serà com una activitat normal) en la mateixa hora que les alumnes del grup-classe realitzen l'examen. D'aquesta manera, se'ls normalitza el procés dins l'aula, realitzat una activitat que és presentada com un examen, on cal que la realitzin sols i es puntua amb nota (de moment no cal explicar que puntua igual que les altres, com a element motivador i normalitzador).

Tan en matemàtiques com a català, les activitat plantejades han estat treballades al llarg del trimestre, sols canvia el text per a la comprensió lectora, extret tanmateix de la revista d'orientació psicopedagògica del centre.

Activitat final de català

Activitat final matemàtiques

Setmana VI

SETMANA DEL 17 DE NOVEMBRE

Fase d'execució i avaluació 

Assistència general: assisteixen 21 alumnes i en falten 7, el mateix nombre que la setmana anterior.

Matemàtiques

L'activitat dissenyada i pensada per les tres hores setmanals es queda curta i a petició de les mateixes alumnes, elaboro una segona activitat per l'última hora.

L'activitat 5 ha estat resolta sense problemes per la majoria de les alumnes, a excepció de l'activitat en que calia calcular la proporcionalitat de les fraccions en relació a una quadricula.

Quelcom rellevant a girat entorn a l'alumne G, el qual sols va assistir a l'última hora de matemàtiques perquè els dies anteriors estava expulsat. Durant l'hora no ha volgut participar en cap moment en l'activitat, inicialment es treballa per intentar motivar-lo a participar però la seva actitud fa totalment impossible realitzar la tasca fins al punt que molesta la resta del grup i interfereix la classe, d'aquesta manera se'l acaba conduint a la sala de guàrdia, fet que suposa un full d'incidències que posteriorment passa per la comissió de convivència.
Des d'una visió psicopedagògica a les alumnes sols se'ls ha d'oferir aquest recurs com a última opció, ja que l'experiència i l'observació amb la tipologia d'alumnes amb expulsions recurrents ho viuen més aviat com una victòria, arribant al punt de que molts cops tu demanen. L'art del diàleg i la creativitat en oferir activitats el més significatives possibles a vegades no són suficients per enganxar a totes les alumnes. Aquesta dificultat en la intervenció em planteja certs dubtes: com enganxar a una alumna que sols està esperant fer els 16 anys per deixar d'estudiar? Tenim el deure de motivar-los a acabar si més no l'escolaritat obligatòria i per tot això també realitzem discursos sobre la importància de sembrar un camí per un futur millor i aprofitar les oportunitats que se'ls ofereix en aquest moment (com pot ser l'adaptació). Però que més podem fer si cap de les estratègies explicades dóna els seus fruits?

Català

En els dos grups de català l'activitat va força bé,  la lectura del petit príncep amenitza la lectura. al mateix temps que els ofereixes un tipus de lectura diferent a la treballada les últimes setmanes. 

Setmana VI-Dinàmics!

SETMANA DEL 17 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment

Matemàtiques

Després de treballar els nombres enters com a base es dissenya l'activitat enfocada a les fraccions. Ja que el grup de PI es troba dins l'aula ordinària, s'intenta dissenyar les activitats acord amb el que treballa el grup classe, en aquest cas les fraccions. Sense oblidar que els conceptes a treballar estan adaptats i segueixen el fil del dossier didàctic.

Activitat 5 matemàtiques-fraccions

El nivell de l'activitat ha estat assolit per les alumnes en dues sessions, a petició de les alumnes a mitjans de setmana en dissenyo una altre per tal de començar-la a la tercera sessió. Els conceptes són un repàs dels ja treballats i ampliació de les fraccions, d'aquesta manera assegurem que amb diversos enunciats es resol correctament.

Activitat 6 matemàtiques-fraccions i proporcions

Català

Una observació que he pogut fer rau en que les alumnes sovint es cansen de fer tota la classe exercicis entorn als mateixos continguts, per això en aquest activitat consta de dues parts: la primera de gramàtica i la segona de comprensió lectora. Espero que la diversitat de l'activitat faci menys feixuga la seva elaboració.

Activitat 6 català-gramàtica-comprensió lectora

Setmana V

SETMANA DEL 10 DE NOVEMBRE

Fase d'execució i avaluació

Assistència general: 21 de 31 en la totalitat d'hores. L'alumne M continua sense voler participar i si suma en dues hores l'alumne G.

Català

En l'activitat es proposa redactar des de l'imaginació un partit de bàsquet de la NBA o la vida d'un jugador, per tal de motivar a les alumnes se'ls explica el "show" que suposa un partit de la NBA, més enllà del partit és tot un espectacle conduit per artificis, minishows patrocinats per empreses com McDonals als minuts de descans, o concursos al temps mort que poden portarte a guanyar 75000$ i celebrar-ho amb Lebron James, com va passar el passar gener de 2013. 

Dita narració enganza a força alumnes, a excepció d'un petit grup del C, alumnes que no van assistir a l'útlima classe i se'ls facilita fer l'activitat anterior (la qual realitzen bé) i posteriorment se'ls anima a realitzar l'activitat 5 programada per avui. Es viu com un esforç major al que esperen i no treballen en la segona activitat, fins al punt de no elaborar-la o escriure poc i de poca qualitat. Davant d'aquest comportament poc apropiat se'ls fa la reflexió i se'ls hi reflexa en el registre d'actitud, fet que no sembla afectar-los molt i per aquest motiu se'ls recorda que és una oportunitat d'aprovar i d'aprenentatge, ja que a vegades els resultats més propers i les compensacions  pot arribar a motivar-los però tampoc dóna resultat.

Matemàtiques

Aquesta setmana he començat a participar en comptes de en dues hores setmanals en tres, sempre amb el mateix grup-classe. 

Els conceptes a treballar giren entorn als nombres enters, les dues primeres hores els alumnes desenvolupen les activitats i en l'última s'aprofita per desenvolupar un "joc" que permet treballar els números enters, té molt d'èxit!, fins i tot l'alumne G es motiva i participa tant en el joc com amb l'elaboració de l'activitat!!
El "joc" consisteix en: s'exposen un conjunt de targetes de diferents colors, es col·loca un color de cada amb un número sobre de la taula (el qual puguin veure els alumnes en tot moment), un membre exposa ràpidament una targeta (el qual representa un número) rere una altra seguit d'indicacions com amunt o avall (sumo o resto), i l'alumne ha de procurar saber el resultat final.

És important a banda de contextualitzar les activitats per tal d'atorgar significativitat, oferir metodologies diverses per tal de fer-ho més dinàmic. Els formats del jocs ofereix a l'alumne un atractiu afegit, esdevenint així un factor per a la participació.

Setmana V- Posa't al dia!

SETMANA DEL 10 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment

Matemàtiques

Acord amb els conceptes bàsics que cal treballar inicar-nos en les operacions matemàtiques, es dissenya l'activitat entorn a els números enters. Si podem ballar entre els negatius i els positius acompanyats de les operacions bàsiques podem inicar-nos en operacions més complexes.
Si consulteu l'activitat, podreu observar com el nexe amb el fascicle de la revista d'orientació psicopedagògica es segueix mantenint, encara que tingui una menor incidència en la totalitat de les activitats. Aquestes però continuen prenen sentit en intentar contextualitzar-les amb situacions ja siguin reals o ficiticies però desenvolupades per a la persona.

Activitat 4 de Matemàtiques - números enters

Català

Aquesta setmana es valora treballar l'expressió escrita, per tal de fer-ho es planteja una situació d'interés per les alumnes. 

Activitat 5 de Català - expressió escrita

Un parèntesi

INVESTIGACIÓ-ACCIÓ-REFLEXIÓ[1]

Als inicis de l'elaboració d'aquest diàri va ser més aviat feixuc, tot i les bones intencions sols cal inferir a la periodicitat de les publicacions. A dia d'avui, aquest registre m'ha permes reflexionar sobre el procés de les meves pràctiques, de tal manera que els inicis d'aquestes disten molt de la realitat un mes i poc més tard.  

Els inicis sempre són marcats per una vessant més teòrica que cal introduir a la part pràctica de la intervenció, però mica en mica la darrera part va modulant el ventall de teoria que t'interessa aplicar a la teva intervenció. Per exemple, passes d'un registre d'auto avaluació a un altre de comprensió lectora, d'unes activitats més signficatives a unes altres més inclosives, d'intervenir en tot el procés de disseny i execució a sols en l'execució en una certa matèria, com en el cas de projectes.

Unes entrades enrere en aquest mateix blog, emmarcava una entrada amb: entre dos aigües, crec que no són ni dos ni tres ni quatre, sinó que aquestes van canviant a mesura que la teva intervenció va avançant.

La pròpia interactivitat en un centre es veu influïda pels diferents nivells d'anàlisi. Al llarg de la carrera hem vist com, a grans trets, trobem un nivell macro, realitat del context on s'ubica el centre ja explicada al inici del blog; un nivell meso la realitat del centre; i micro la realitat de l'aula. En l'analisi de la pròpia activitat de l'aula veus com els tres nivells de concreció estan estretament relacionats.
A nivell de centre pots observar la diversitats de sistemes, de relacions de poder, de nivells d'execució del currículum, de grups d'alumnes diferents, etc. Afegeixo que aquest factors -entre d'altres- modulen la pròpia intervenció, per tant cal tenir-los presents per a les explicacions de l'aprenentatge i la seva millora ja que permeten optar per una visió d'investigació-acció que porta a aproximar la teoria amb la pràctica, permetent-nos adquirir una visió més objectiva i aprozimant-nos a la realitat.
M'aventuro a afirmar que si podem oferir una visió més realista i objectiva dels fets podrem oferir intervencions més ajustades a la realitat dels alumnes i del centre.

[1] Inspirat en  les reflexions de Mel Ainscow sobre la investigació col·laborativa:

Ainscow, M. (2008). Desarrollo de escuelas inclusivas. Ideas, propuestas i experiencias para mejorar las instituciones escolares. Madrid: narcea.

Setmana IV- Podrem aconseguir-ho?

SETMANA DEL 3 DE NOVEMBRE

Fase d'execució i avaluació

L'objectiu d'aquesta setmana eren dos: 

A matemàtiques: finalitzar les activitats de la setmana passada i adquirir els aprenentatges propis.

A Català: posar-nos al dia amb la lectura i comprensió dels fascicle.

Assistència general: 17 assistències de 24. Quatre absències, dos expulsions, i l'Alumne M que segueix sense voler participar.

Durant l'execució de les activitats resulta rellevant:

En el grup A no hi han problemes per a la realització de l'activitat de comprensió lectora en silenci i individualment, així no es distorsiona l'aula amb la lectura. Però en el grup C és necessàri aturar el funcionament normal del grup, ja que es mostra poca motivació per a la realització de l'activitat i conductes poc apropiades. Davant de la situació es replanteja l'activitat direccionant-la col·laborativament, cada membre llegeix un paràgraf i es contesten les preguntes en el petit grup que ha assistit a classe.

Referent a l'assignatura de matemàtiques, es possible acabar les activitats de la setmana passada i es proposen petits exercicis per reforçar els conceptes treballats a aquelles alumnes que mostren unes capacitats propicies.

Projectes

Aquesta setmana, el dilluns no vaig assistir amb prèvi avis i acord abans d'iniciar la meva col·laboració. 

Al assistir el dimecres els alumnes havien treballat per sota de les seves possibilitats, així que amb col·laboració amb la professora vam motivar als alumnes per a elaborar les activitats de manera més fluïda i constant. Tot i així, ja que les capacitats no són les mateixes que les de la resta del grup classe es facilita el desenvolupament i seguiment de totes les activitats eliminant aspectes a treballar en cada sessió, és a dir, acortant les activitats per tal de poder desenvolupar-les acord amb la seva ZDP. Tot i que no es resolguin en la seva totalitat, sí aquells aspectes més importants i rellevants per a l'assoliment de les competències bàsiques.

Setmana VI

SETMANA DEL 17 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment

Aquesta setmana a matemàtiques treballem les fraccions i proporcions, ja que la resta del grup aula està treballant les fraccions. L'activitat plantejada però és resolta en dues sessions així que per la tercera i a demanda d'algunes alumnes preparo una altra activitat a mitja setmana relacionada amb les fraccions per tal de continuar avançant en la ZDP i reforçant els conceptes ja apresos.

Activitat 5 de matemàtiques-proporcions i fraccions

Activitat 6 de matemàtiques- proporcions i fraccions

A català es proposa una activitat de gramàtica per treballar les síl·labes i articles, combinada amb comprensió lectora basada en la lectura d'un capítol del Petit Princep. Cal insistir en la comprensió lectora ja que és una de les competències més bàsiques per al desenvolupament de les alumnes.

Activitat 6 de català-comprensió lectora

Setmana IV - Redireccionant

SETMANA DEL 3 DE NOVEMBRE

Fase de disseny i seguiment

A matemàtiques no es dissenyen activitats per aquesta setmana, ja que encara queda pendent realitzar activitats anteriors. També, cal esmentar que els continguts que estic treballant en la línea d'un aprenentatge significatiu i útil representen una modificació dràstica del curricículum[1], no van acord amb els continguts que treballen la resta del grup classe, per aquest motiu d'ara en endevant es disenyarant activitats més inespecífiques per tal d'adaptar els continguts del curriculum ordinari als alumnes amb PI. Aquest canvi de visió té cabuda en les consideracions que em va traslladar la meva tutora de centre, ja que quan finalitzi les pràctiques l'objectiu és deixar un recull d'activitats que segueixin la línea general de l'aula per tal que el mateix professorat pugui atendre a tots els alumnes. Des del punt de vista de l'adaptació curricular, es tracta d'una adaptació menys significativa però més realista perquè té en compte els recursos del centre; caracteritzat per la superpoblació a l'aula i la manca de suport per totes les aules. Aquest canvi es rellevant sobretot a l'assignatura de matemàtiques.

Com vaig esmentar la setmana anterior la lectura dels fascicles és força difícil degut a que no porten el material. Ja que no es va poder realitzar al lectura, en aquesta setmana aprofitarem per dedicar una activitat només a realitzar comprensió lectora dels fascicles 3 i 4.

activitat 4 de català - comprensió lectora

A mesura del que sigui possible, intentaré avaluar els alumnes o a una part d'ells en relació a la comprensió lectora. Per tal de poder assolir una observació sistemàtica he escollit un instrument sols amb aquesta finalitat[2]:

Pauta d’observació de la comprensió lectora
Full de registre del alumne/a: Grup:                               Curs:                           Data:                            Àrea: Mestre/a, professor/a, psicopedagog/a:
Indicadors d’observació	Sí	No	A vegades	Observacions
Fa una lectura atenta (situació de lectura silenciosa).
Reconeix el significat de les paraules del text i/o compren el vocabulari pel context.
Mostra una bona automatització de la lectura per llegir qualsevol tipus de text.
Estableix propòsit lector.
Anticipa, aplica els seus coneixements previs, relació de fets i conceptes.
Utilitza mecanismes de control sobre la comprensió de la lectura (rellegeix, pregunta, fa una pausa, demana ajuda, etc.)
Interpreta els enunciats comunicatius de les diferents activitats d’aprenentatge dels llibres de text, segueix les instruccions.
Sintetitza la informació principal: posa un títol, reconeix la idea principal, capta el sentit general d’un text, etc.
Realitza deduccions: extreu conclusions, formula hipòtesis, etc.
Organitza, classifica i localitza dades en una lectura.
Opina sobre la lectura.

[1] Les idees en aquí treballes les podem trobar al llibre:
González, D. (2002). La dificultades de aprendizaje en la aula. pp. 25-41. Barcelona: Edebé.
[2]El registre es extret de:
Gispert, D; Ribas, L. (2010). Alumnado con dificultades en el aprendizaje de la lectura. Escuela inclusiva: alumnos distintos pero no diferentes. p. 151. Barcelona: GRAÓ.

Setmana III - poc a poc

SETMANA DEL 27 D'OCTUBRE

Fase d'execució i avaluació

Assistència general: de 18 en falten 5 en una hora.

Durant l'execució de les activitats m'he trobat amb diversos factors:

Les activitat de matemàtiques són massa complexes per poder-les generalitzar a tots els enunciats, per tant no s'han pogut realitzar en la seva totalitat. Per aquest motiu, la setmana vinent seguirem treballant aquestes activitats. Una hora més també m'ajudarà a poder observar si és necessari plantejar operacions més bàsiques o anunciats més senzills, tot i que els he intentat simplificar i seqüenciar per tal que no generes dificultat ni frustració. 

A les classes de català, molts alumnes no porten els fascicles fet que porta a  no poder donar un sentit global a les activitats i seguir el fil. 

L'alumne M. segueix sense voler venir. Es consensua que cal que aprengui a acceptar les pròpies limitacions i es deixi adaptar l'ensenyament per a la seva millora tant conductual com cognitiva, social..

L'alumne G, no ve a l'escola com a mínim durant les meves hores.

Projectes

Durant la sessió els alumnes han acabat el treball del dia anterior i exposat davant la resta de la classe. El grup és de 5 alumnes, els quals l'alumne P. durant l'hora normalitzada de català apren català a l'aula d'acollida. 

Es pot observar com les dificultats en relació a la llengua afecten al procés de col·laboració; la dificultat recau en el propi procés d'aquest alumne a l'hora d'exposar ja que la lectura no és fluïda i es feixuc interioritzar allò treballat. Tanmateix, cal tenir en compte que aquesta dificultat no afecta gaire a la comunicació en el grup, ja que verbalment tot i que no sigui correcte es pot comunicar amb efectivitat.
Es fan paleses dues realitat: cal suport en l'acompanyament per l'elaboració del projecte, i en la preparació dels conceptes treballats per la seva posterior exposició.

Setmana III - Entre aigües

SETMANA DEL 27 D'OCTUBRE

Fase de disseny i seguiment

L'últim dia vaig poder observar que a nivell d'expressió escrita hi ha força a treballar. Gràcies als escrits es fa pales que més enllà de les faltes, la utilització de determinants sovint minva, per aquest motiu aquesta setmana he preparat una activitat relacionada amb la gramàtica on inclou un petit repàs per poder treballar els aspectes gramaticals.

Activitat 3 català, gramàtica

Pel que fa a les matemàtiques, l'últim dia ens vam quedar amb els  % , les regles de tres, ... En aquí continuem repassant conceptes similars però amb anunciats diferents per poder avaluar si realment saben quan utilitzar cada cosa. Hi afegeixo també la complexitat o confusió de les mesures, ja us explicaré.

activitat 3 matemàtiques, càlcul, %, àrea

* Les activitats no estan pensades perquè tots els alumnes les puguin realitzar totes sinó perquè aquells que no poden realitzar-les totes se centrin en les operacions més senzilles de multiplicar, sumar, restar i dividir, i els que tinguin aquests conceptes previs ja interioritzats puguin avançar cap a d'altres superiors com el percentatge i la regla de tres. De la mateixa manera passa amb català, no tots els alumnes han de trobar els adjectius, sinó que aquells que ja saben quines paraules són noms puguin seguir treballant altres aspectes gramaticals més complexos.

Projectes

D'altra banda, aquesta setmana començo intervenint dues hores en un petit grup de PI l'assignatura de Projectes, el grup és 2on A on també intervinc a Català i Matemàtiques, per tant els alumnes com jo ja tenim un contacte previ.
La metodologia és col·laborativa, mitjançant unes directrius en format interactiu poden crear el seu propi projecte. Es treballa un tema en concret i s'exposa davant la resta d'alumnes en cada sessió. Pel que fa  a la programació ja està planifica però cal un cop de mà en l'acompanyament per realitzar les tasques.
A partir de la setmana vinent la meva intervenció serà de quatre hores.

Setmana II- I ara què?

SETMANA 20 D'OCTUBRE

Fase d'execució i avaluació sumativa

La construcció d'aquest espai pren sentit en poder realitzar reflexions sobre la pròpia pràctica educativa, per aquest motiu en les fases d'execució el meu objectiu no es detallar grup per grup com ha anat la hora d'intervenció sinó comentar els fets rellevants. És a partir d'aquests fets i seguit d'un procés de reflexió i avaluació on els dissenys de les activitats van variant. 

*Un apunt en aquest blog l'únic nom real és el meu, la resta ni tant sols les inicials s'aproximen a la identitat vertadera.

Assistència general: de 18 (entre els tres grups) en falten 4 en una hora.

Els fets més rellevants durant el primer contacte són quatre:

L'alumne G. (mates, 2 hores setmanals), ja conegut de l'any passat no sols per les pràctiques a l'institut sinó també per la seva vida al nucli antic de la ciutat on hi tinc vinculació mitjançant diferents iniciatives educatives o culturals. Durant el curs anterior va participar activament a les classes, a dia d'avui realitza molt d'absentisme i quan ve no vol participar, es nega a fer la feina o fins i tot a seure a prop del grup. Quan s'ha mostrat interès pel que li pugui passar i motivar-lo, el missatge que transmet és superficial i de no ajuda ni col·laboració ni participació. En aquestes circumstàncies la meva obligació és comunicar-ho a la meva  tutora, al fer-ho la realitat és que l'equip d'orientació està al corrent de possibles problemàtiques que pugui tenir a casa. Per ara, sols està en les meves mans vetllar perquè quan vingui pugui reeixir la seva xarxa escolar i l' interès per al seu aprenentatge.

L'alumne M. : no vol participar amb el grup de PI, fet que no deixa altra alternativa que anar-se'n a l'aula de guàrdia. Sembla que no és quelcom nou, sinó que no vol reconèixer que el nivell ordinari li és dificultós de seguir-lo i per aquest motiu bloqueja qualsevol oportunitat que se li dóna. 

El registre d'auto-avaluació: no serà útil sinó hi dedico més temps i interès per què puguin optimitzar el seu ús.

Al final de cada classe, sota consell de la meva tutora recullo les activitats, menys d'un alumne que ha de marxar a mitja classe amb la psicopedagoga que se'l emporta (activitat que no retorna). El fet de guardar jo les activitats ajuda a dues coses: que els alumnes sempre tinguin les activitats i agilitzar el procés de correcció i devolució per què puguin seguir millorant el seu aprenentatge. Tanmateix, un cop corregides i explicades les guardo jo mateixa ja que sinó la creació d'un dossier d'aprenentatge individual des de qual el professor de la matèria pugi avaluar perilla i és un risc que personalment penso que em costa poc evitar-lo. Val a dir, que és contrari al que podem entendre per potenciar l'autonomia, però l'experiència demostra que molts cops no estan capacitats per fer-se'n responsables durant un període de temps llarg, d'aquesta manera si els queda pendent alguna activitat se'l emporten a casa sinó el guardo jo. En relació trobem una dificultat afegida: els alumnes sí guarden els seus fascicles de la revista, cada dia en falten per poder-ne fer una lectura prèvia individual ja que no tots el porten, més aviat ben pocs. 

Setmana II- Inici de la collita pròpia

SETMANA 20 D'OCTUBRE

Fase de disseny i seguiment

Primerament, esmentar  el primer entrebanc: la decisió de no col·laboració d'una professora de català, en aquest punt seguiré endavant la meva proposta amb un grup menys. Tot i que aquesta nova realitat suposi menys hores de pràctiques crec vital respectar la voluntarietat de la col·laboració per tal que aquesta sigui real, i estic convençuda de que la decisió d' intervenir els alumnes amb PI amb la resta del grup sense cap suport és perquè aquesta es percep possible, perdent així el sentit del suport a l'aula. Tanmateix, es recorda la meva disponibilitat amb tot aquell que així ho desitgi en relació a l'atenció dels alumnes amb PI.

D'altra banda, començo la setmana amb les meves pròpies activitats, tant amb la matèria de català com la de matemàtiques. En totes dues la distribució dels alumnes amb previ acord amb els professors abans de la classe -s'inicia amb forma de quadrat/rectangle la disposició de les taules-  com a mesura per afavorir la interactivitat entre els membres del petit grup. En relació als objectius de les activitats se sostenen en donar un suport adaptat a la ZDP dels alumnes, per aquesta raó es plantegen un conjunt d'activitats força nombroses, així es pretén donar resposta tant els alumnes que segueixen un ritme més accelerat com els que segueixen un ritme menys accelerat, oferint l'oportunitat de marcar el propi ritme.

De la mateixa manera que anteriorment es parla dels objectius que persegueixen el disseny de les activitats cal inferir al sentit de la intervenció com a suport a l'aula ordinària: la figura de la psicopedagoga és un element de suport per als alumnes amb PI perquè facilita les eines per identificar el ritme de treball més òptim alhora que motiva perquè aquest progressi en contínuament en el temps.

Seguidament exposo les activitats de cada matèria, totes són dissenyades en relació als fascicles de la revista "La colla dels set" de l'equip d'orientació de psicopedagogia des dels quals treballen els alumnes amb PI. Es tracta de relacionar la història marc amb els continguts que es volen treballar. Tanmateix, en matemàtiques he optat perquè a diferència dels altres puguin utilitzar calculadora per tal d'atorgar significativitat a l'aprenentatge: més enllà de saber dividir o multiplicar mentalment es treballa per saber quan s'ha de dividir, multiplicar, sumar, restar, etc.

La importància de contextualitzar l'aprenentatge dels continguts matemàtics en activitats autèntiques i significatives per als alumnes, i també de promoure la participació dels alumnes en situacions genuïnes de resolució de problemes matemàtics.

En un futur més aviat pròxim quan aquests alumnes hagin de treballar segur que disposaran d'una calculadora -si més no al mòbil- però no servirà de res poder realitzar les operacions sinó se sap quines cal realitzar per aconseguir l'objectiu.  Cal treballar en els processos mentals que han de guiar els resultats desitjats a assolir. També, en ambdues matèries s'intenta contextualitzar les activitats a fets quotidians alhora que s'enllacen amb la història marc de "La colla dels set".

En els següents enllaços podeu trobar les activitats treballades aquesta setmana.

Activitat número 2, matemàtiques.

Activitat número 2 català.



Bibliografia

Lago,J.R.; Onrubia, J.;, Pitarque, I. Bloc II. La pràctica psicopedagògica en el desenvolupament de projectes. Projectes i programes d'innovació en l'ensenyament i l'aprenentatge en matemàtiques. p.217. Badia, A.; Mauri, T.; Moreneo, C.(Coord.).(2004). La pràctica psicopedagògica en educació formal. UOC: Barcelona.

PRIMERES IMPRESSIONS

SETMANA 13 D'OCTUBRE

Fase d'avaluació inicial

La primera setmana de pràctiques la meva intervenció recau en conèixer tant els professors col·laboradors com els alumnes amb PI susceptibles de la meva intervenció. 

En un inici comptava amb la col·laboració de quatre professors, però pel moment sols ho han sol·licitat tres, fet que  remet a quatre hores setmanals d'intervenció directa i entre una o dues de disseny d'activitats. Crec important respectar la voluntat de les professores a no voler un suport a l'aula ja que sinó la col·laboració mai seria real. La meva intenció en aquí és poder desenvolupar una bona adaptació curricular perquè, de mica en mica, entre els canals formals com el claustre de professores i els canals no formals com el boca a boca als passadís de l'escola, vagi adquirint reconeixement tant el suport a l'aula com les activitats adaptades per a aquests alumnes i pugui arribar a esdevenir útil per un futur sense la meva presència. 

També es cert que el primer dia se'm va oferir de participar també en la matèria de projectes atenent als alumnes amb PI, intervenció que em sumaria de dos a quatre hores setmanals, la dificultat en aquí recau en els punts que hem acordat  amb la coordinadora pedagògica: caldria saber si totes les docents i la meva universitat estan d'acord, i el marge de creació d'activitats (autonomia curricular) que podria tenir.

Continuant amb les hores més pràctiques, presento el volum d'alumnes/hores setmanals:

Matemàtiques 2on A (2 hores setmanals): 7 alumnes.
Català 2on A (1 hora setmanal): 5 alumnes.
Català 2on C (1 hora setmanal): 6 alumnes.
Projectes 2on A (4 hores setmanals, a partir del 30 d'Octubre): 4-5 alumnes.

Bé, la primera presa de contacte ha servit per presentar-me als respectius professors de les aules i als alumnes. Per fer-ho he utilitzat les activitats ja dissenyades per la meva tutora de pràctiques, activitats que juntament amb operacions matemàtiques que he proposat, m'han servit per començar a conèixer el nivell de coneixements adquirits, i situar la ZDP per poder dissenyar les següent activitats. 

D'altra banda, he dissenyat una plantilla d'avaluació d'actitud i participació perquè els alumnes s'avaluïn i així puguin ser partícips del seu propi procés. Al finalitzar la classe cal que ho pintin en verd si ha estat perfecte, groc si ha estat bé i vermell si no s'ha assolit, posteriorment tenen la meva supervisió i si valoro que hi ha quelcom que no s'ha avaluat correctament se'ls fa la reflexió i se'ls anima a canviar-ho. És molt important actuar en coherència en aquest punt.
La taula a la que faig referència és la següent:

MATEMÀTIQUES/CATALÀ

NOM DE L’ALUMNE/A

CONCEPTES TREBALLATS

OCTUBRE

SETMANA 1

SETMANA 2

SETMANA 3

SETMANA 4

P*

PA*

CO*

T*

P

PA

CO

T

P

PA

CO

T

P

PA

CO

T

P= Puntualitat PA= Participació CO= Conducta T= Treball